a son

s fill

s gendre

s fill adoptiu

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

v ésser, ser, estar

Altres formes dels diferents temps verbals:

Formes més corrents del verb To be

<U>Present (afirmatiu i negatiu)</U>

am, am not: sóc, no sóc

is, isn't (is not): és, no és

are, aren't (are not): són, no són, etc.

<U>Futur simple (afirmatiu i negatiu)</U>

will be, won't (will not): seràs, no seràs, etc.

shan't= shall not: usat per construir el futur negatiu en la primera persona del sing. i del plural. Poc usat actualment, reemplaçat molt sovint per won't

<U>Passat simple (afirmatiu i negatiu)</U>

was, wasn't (was not): era, no era

were, weren't (were not): érem, no érem, etc.

<U>Participi passat</U>

been: estat, sigut

s aperitius i llaminadures

Alimentació

Def. del Termcat: Menjars de consum immediat presentats en petites unitats o porcions, que se solen comercialitzar envasats.

Nota: Si els snacks són salats s'anomenen habitualment aperitius i si són dolços, llaminadures.

s TECNOL filtre actiu. Def. del Termcat: Filtre acústic que atenua o amplifica un fragment determinat de l'escala de freqüències. NT: Són filtres d'aquest tipus els controls de greus i aguts dels amplificadors d'alta fidelitat.

adj adoptiu

adoptive son fill adoptiu

v contracció col·loquial am not no sóc; is not no és; are not no són; has not no ha, no té; have not no han, no tenen

s rentador de gasos

Equip mèdic i de laboratori

Def. del Termcat: Aparell emprat per al rentatge de gasos barrejant-los, per mitjà de diversos procediments, amb líquids, sòlids o barreges de líquids i sòlids, per retenir les impureses.

Nota: Els rentadors de gasos poden ser secs, semisecs i humits. Aquests darrers són els més usats.

s contracte aleatori | JUR Def. del Termcat: Contracte en el qual el compliment de certes obligacions depèn de l'esdeveniment de fets involuntaris o imprevisibles. NT: Els contractes d'assegurança són sempre contractes aleatoris.

s al·lanita, ortita

Gemmologia

Def. del Termcat: Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota: És de color marró i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives. El nom al·lanita és dedicat al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortolita prové del mot grec orthós, 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.

vegeu be som, són, etc.

s llenguatge artificial. Def. del Termcat: Llenguatge les regles del qual són establertes prèviament i no derivades de l'ús pràctic.

s escons dels diputats que no són ministres

s primer son

s broqueta

Utillatge de cuina

Def. del Termcat: Ast petit amb el qual són traspassats bocins de vianda per a rostir-los o coure'ls a la brasa.

s sevei neutral

Esports: Hoquei

Def. del Termcat: Servei efectuat després d'una interrupció excepcional del partit, que consisteix a tocar, un jugador de cada equip, la part plana de l'estic contrari tres vegades per damunt de la bola, situada entre tots dos, i després intentar aconseguir-la, mentre la resta de jugadors són a una distància mínima de 4,55 m.